Un article d'Esther Celma - Fotos: David Serra
"Busquem el centaure". Tres paraules, tota una filosofia de vida. És el resum que fa, probablement com una frase més dins la conversa amb Tarragona Cultura Digital, Arnau Gomà. És un dels dos fundadors de Pikdame Education/Symbiosis Horse Academy, unes instal·lacions eqüestres a Riudoms que redefineixen la relació entre cavalls i humans a través de la metodologia Symbiosis.
Un sistema creat per Iris Ferré, l'altra artífex d'aquest projecte innovador que col·labora amb organismes i universitats internacionals per sistematitzar com cavalls i persones avancem millor junts que no pas separats.
La parella ha crescut entre cavalls. Com en tants altres casos del Camp de Tarragona, als baixos de la casa de la padrina de l'Iris a Capçanes hi vivia una mula per treballar al tros. Els primers records de l'Iris són aspirar amb delit l'olor d'aquella quadra "com si fos el millor perfum del món". Els de l'Arnau, quan encara no tenia ni cinc anys, són empaitar el carro i el cavall d'un drapaire de Reus i també que va muntar per primer cop per aquelles èpoques.
Ferré és titulada per la British Horse Society, és terapeuta d'esport equí, etòloga, especialista en teràpies complementàries i instructora de mindfulness. Ha treballat per mig món entrenant cavalls, en què destaca una dècada al Household Calvary Mounted Regiment de Londres, el nom oficial de la Guàrdia Reial muntada d'Anglaterra.
Allí és l'origen de Symbiosis perquè "vaig haver de buscar eines diferents entre altres genets més grans i experimentats", amb la dificultat afegida de "treballar amb cavalls que no volia ningú". Symbiosis supera "els models tradicionals d'entrenament basats en els resultats" i aplica "una comprensió profunda del cavall” perquè "quan aprenem a escoltar-lo, baixa la necessitat de control i sorgeix la cooperació de manera natural", desvetlla l'experta.
De la seva banda, Arnau Gomà, llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses, titulat per l'Institut Gelstalt de Barcelona i certificat per la British Horse Society i la Reial Federació Espanyola d'Hípica, ha preparat genets de competició durant anys i forma part del comitè de benestar de la Horse and Human Research Fundation (HHRF).
Tots dos són inseparables des que es van conèixer el 2015, cohesionats per la seva vocació -o devoció-i entusiasmats d'haver forjat "un laboratori viu i independent"a Riudoms. Un espai que posa a prova el coneixement que generen en el seu dia a dia i també de les recerques internacionals que segueixen de ben a prop.
Symbiosis, a banda d'aquesta sòlida experiència personal i professional, integra etologia moderna, teoria de l'aprenentatge; biomecànica, neurobiologia i els valors del respecte, l'harmonia i la paciència dels grans mestres per desplegar programes d'equitació terapèutica i certificacions internacionals. En definitiva, fusiona humanisme i ciència a partir de la pràctica.
Les instal·lacions de Riudoms es poden veure com un santuari de rehabilitació de cavalls en què no cal tenir-ne un per participar en el procés. Entre les modalitats de formació que imparteixen, consta el voluntariat.
Ferré afirma que "gairebé tots els problemes d'un cavall surten de la relació que s'hi ha construït" i, per tant, "si escoltem, observem i comprenem al cavall i canviem aquesta relació, podem créixer i millorar junts".
Tots dos detallen que, biològicament, la supervivència del cavall depèn de la seva habilitat per llegir l'entorn, però també del seu sentit de comunitat i de pertinença a la manada. A més, els cavalls són uns excel·lents gestors de la seva pròpia energia. No la malgastaran amb qui, als seus ulls, no valgui la pena per si la necessiten per a sobreviure.
Tot plegat, aquest herbívor de posat imponent genera una extraordinària capacitat de crear vincles basats en una confiança total. "Els cavalls tenen un lideratge líquid, prenen la millor decisió pel conjunt segons cada moment", resumeix Gomà i, per tant, rebla Ferré, "amb ells, oblida d'on vens i on vas i concentra't en l'aquí i en l'ara".
Per això, en qualsevol treball de creixement personal, el cavall és l'hora de la veritat. No se'l pot enganyar de cap manera. És un mirall emocional que actua com un implacable sensor d'incongruències i "si li inspires una seguretat total, als seus ulls seràs un líder, et seguirà i et farà costat", sentencia Ferré.
Tant és així que només cal pensar en quants cavalls han patit i han mort en guerres humanes seguint als seus genets. Si no percep coherència, equilibri i autenticitat personal, el cavall no se sent segur i anirà a la seva. Dit d'una altra manera: per a connectar totalment amb ell, primer cal connectar amb un mateix i submergir-se en un bany d'humilitat.
O a la inversa, perquè "com que responen a la nostra coherència i a la nostra capacitat d'estar presents, com més entenguem al cavall, més ens entendrem a nosaltres mateixos", defensa Ferré. Symbiosis es basa, doncs, en el fet que "entrenar no és controlar, és comprendre".
La conversa està farcida de conceptes eteris com l'energia, la comunicació, la comprensió, la consciència i la connexió, però no sonen a paraules buides per vendre fum perquè s'hi aplica el mètode científic d'observar, objectivar i sistematitzar. Com es pot, perquè "en el nostra entorn les variables canvien contínuament", apunten.
No obstant això, avencen i força. Així, frec a frec amb la Universitat d'Arizona (Estats Units), s'ha comprovat que el ritme cardíac de la persona i el cavall s'harmonitzen a mesura que s'estrenyen els seus vincles.
"Intentem usar els avenços científics, refinar les nostres eines i sempre anar més enllà", resumeix Gomà. Així, "tradicionalment, s'ha plantejat el benestar com absència d'alguna cosa, com gana o dolor" però "cal entendre que és un marc format per cinc dominis on hi pots incidir per promoure estats positius de benestar“.
Aquests cinc punts del benestar són l'estat físic, la nutrició, l’entorn, les interaccions (amb altres animals, l’entorn i els humans) i l’estat mental del cavall. Detalls aparentment tan simples com canviar la posició de l'abeurador pot beneficiar i molt el benestar de l'animal. "Treballem molt en com satisfer de la millor manera les seves tres grans necessitats de moviment, menjar i contacte social amb la seva espècie", conclou Gomà.
Tots dos es remeten a l'abisme obert per la revolució industrial entre la humanitat i la natura. I recorden que, només dues generacions enrere, el plat a taula depenia de l'humor de la mula per llaurar -o no- la terra, però "vam canviar la connexió per la tècnica nua i crua i no funciona, cal relacionar-nos d'una altra manera amb el nostre entorn".
Els Tres Tombs en són tot un exemple. El seu protocol regula que tots els cavalls han de ser supervisats per un veterinari abans de sortir. Aquest fet és molt positiu, però malauradament, no s'aprofita la informació obtinguda perquè els participants puguin millorar el benestar dels animals o per educar els neòfits. Els protocols no són un seguit de normes i prou, sinó un full de ruta per avançar.
A Pikdame l'entusiasme de poder experimentar lliurement, sense el llast de burocràcies ni organigrames, també projecta ombres perquè, segons Gomà "els canvis generen resistències" i "és evident que aviat tocarem sostre".
El gruix dels seus clients són organismes internacionals, condició que provoca un punt de recança i solitud. "A casa nostra, costa molt de fer entendre què fem i que el procés de connexió és més satisfactori a tots els nivells que aplicar mètodes de resultats immediats", reflexiona Ferré.
En canvi, a finals de setembre, Gomà participarà com a ponent en un simposi a Praga de la RHH i a partir d'allí, la parella divulgarà el seu projecte en una gira europea que passa per Hongria, Suïssa i Alemanya.
"Vivim en una recerca constant d'aportar i rebre informació perquè les interaccions amb el cavall siguin una autèntica simbiosi, que el que construïm junts sigui millor del que podem aconseguir per separat", conclou Ferré. La recerca del centaure.
Partida Molí de vent s/n, Riudoms
Tel 616 19 71 66
