A PROPÒSIT DEL POEMARI “EL SOMRIURE DEL DIAMANT” DE JORDI PARRAL

l

Comentaris

Data de publicació

8 abril 2024

Per Vanessa Simonka

Diu Jordi Parral als primers versos de Ssshht:
“El silenci, un mut pensatiu assegut al sofà esperant una història per escriure”

El silenci aguarda. El silenci en pausa, la vida en pausa, fins que arriba l’emoció o la paraula.

Aquell primer pensament que ens porta al poema, i es deixa caure allà on li plau.

Estem sols, hi ha silenci. Potser arriba la inspiració o la imatge d’un record.

La mà de l’autor escriu però també dibuixa un caprici a Ara, tu; i fa realitat el somni, “ets tu”.

A vegades les mirades parlen, imaginen com som, al poema Desconeguts:
“Hem entès que ens entenem,
ara doncs és el moment d’imaginar com som”

Els dies i els versos es vesteixen de silenci.
Del silenci, al mot. Així viu la poesia, amb la seva respiració.

A L’Illa deserta, Parral escriu de les paraules:
“Algunes viuen per sempre,
altres moren de cop en un gest simple
esborrades d’esquerra a dreta”

Omplim i buidem els versos, igual que la memòria.
Els instants que han quedat al nostre passat, a l’ànima, al nostre cos.
Igual que els poemes de Jordi Parral.

Ha estat un plaer haver fet aquest viatje ple d’emocions, de descobriments, de bellesa.

De soletat, d’una maleta que s’omple de buits, d’una atalaia sobre el mar, de les nits d’estiu i de la foscor de la lluna.

“Passa i seu”, diu Parral al poema Més per menys.
I queda’t, afegeixo.
Una estona, uns dies. Deixa’t emportar…

Rapsode:
Vanessa Simonka
Músiques:
Xavier Pié i Miguel Alberto Cruz Carmona
Producció artística:
Pau Fargas
Enregistrat als Eclèctic Estudis de Cambrils
Producció executiva:
Xavier Plana

 

Ets creador, artista, amant de les arts?

 

Vols que ens fem ressó d’algun contingut interessant?

Articles recents

0 Comments

Skip to content