Ángel Juárez: “No puc entendre un ecologista que no sigui solidari o un activista social que no sigui ecologista”

l

Comentaris

Data de publicació

17 maig 2024

Per Josep Cartanyà

Coincidint amb la 30a edició dels Premis Ones Mediterrània, el president de Mare Terra analitza els reptes actuals de la lluita mediambiental, trenta anys després

El proper 7 de juny, a les 19 h, Tarragona acollirà la XXX edició dels Premis Ones Mediterrània, un reconeixement destacat a la tasca dels defensors del medi ambient, els drets humans i la cultura. Organitzada per Mare Terra Fundació Mediterrània, la gala tornarà a ser una cita de prestigi nacional i internacional, on es reuniran activistes, representants polítics i socials, col·laboradors, voluntaris i amics de Mediterrània.  Podeu consultar tots els detalls sobre la gala i sobre les persones i entitats guardonades d’aquest any en aquest enllaç.

Coincidint amb el 30è aniversari dels premis, conversem amb Ángel Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània. En aquesta entrevista Juárez reflexiona sobre l’evolució de la lluita mediambiental tant a escala global com a nivell local, analitza els reptes actuals de l’ecologia urbana i parla dels canvis que poden haver-hi en temes com la crisi climàtica, l’agricultura o la sequera.

J.C.: Trenta anys després, suposem que és inevitable recordar com vau viure aquella època els activistes de la lluita mediambiental….

A.J.: Els activistes d’abans érem els mateixos que crèiem i seguim creient en la lluita mediambiental. I en el cas de Mediterrània, és la única fundació ecologista que va sorgir des d’un moviment veïnal i social, concretament, de l’AV Riu Clar i de les àrees de medi ambient de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) i, de la Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya (FAVIC), en l’àmbit català. Va coincidir amb la primera Llei de Residus de Catalunya, que sempre ha anat més avançada, en matèria d’ecologia, que la resta d’Espanya.

La primera fira de medi ambient de Tarragona del 1993 va marcar el naixement de Mediterrània, oi?

Sí, de fet aquesta fira la vam organitzar encara com a secció de medi ambient de la federació, ja que encara no existia Mediterrània. El que passa és que la fira va tenir tant d’èxit d’afluència -vam arribar a comptabilitzar fins a 100.00 persones que van passar per la Rambla durant aquell cap de setmana-, que em va animar a muntar un ONG pròpia. Primer va ser Mediterrània Centre d’Iniciatives Ecològiques, que després es convertiria en Mare Terra Fundació Mediterrània.

Què diferencia el discurs de Mare Terra respecte a altres organitzacions ecologistes?

Nosaltres fem “ecologia urbana”, que és la més dura i la que ningú vol fer. És molt bonic i “combaià” fer ecologia sobre les plantes i els ocells –que consti que ho respecto-, però la nostra ecologia és la de les xemeneies de les químiques d’aquí al costat, la dels abocaments de residus,… És complicat tractar d’aquests temes perquè a la indústria hi treballen molts veïns i sempre hem d’estar “nedant i guardant la roba” perquè se’ns comprengui. És per això que vam decidir fer una tasca “social i ecològica” a la vegada. No hem d’oblidar que quan parlem de medi ambient, també estem parlant de vida, de les nostres pròpies vides.

Han passat 30 anys, però no ha estat fins aquest mes d’abril del 2024 que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg ha emès una sentència històrica en què reconeix que Suïssa ha violat els drets humans de les persones grans al no prendre mesures suficients contra el canvi climàtic. Aquesta demanda d’una associació de dones majors preocupades per la repercussió de la crisi climàtica sobre la seves vides demostra que el canvi climàtic sí afecta a la salut de les persones….

Aquest és un precedent històric. Si el canvi climàtic canvia la temperatura del mar, per exemple, també afecta a les persones que tenen més de 65 o 70 anys, perquè el seu cos ja no ho resisteix. Això vol dir que, a partir d’ara, aquell que no apliqui mesures per evitar el canvi climàtic està atemptant contra els drets humans. I això és un avanç revolucionari en aquest aspecte, però en altres no.

En quins aspectes creus que no s’ha avançat prou?

Hauríem de lluitar contra l’Ecocidi, la destrucció d’un o més ecosistemes. Si aconseguíssim que el Tribunal de La Haya consideri que l’ecocidi  és una falta penal o un crim internacional contra la humanitat, seria un avanç revolucionari. Mediterrània està implicada en aquest moviment internacional sobre l’ecocidi.

Creus que la societat està una mica adormida?

A veure, la gent no és tonta, però s’ha de donar una empenta a la societat. La societat està molt passiva i no es mobilitza. Els que crèiem fa uns anys en una certa revolució social, ara estem veient que ens estan xafant tots els nostres drets socials en general, com els sanitaris. Utilitzen els grans mitjans de comunicació per crear la “desinformació” perquè, al final, no sàpigues distingir entre el que està bé del que està malament. Tots són veritats a mitges.

En el cas dels drets sanitaris, et diuen que t’has d’esperar sis mesos per a una operació i després, la cosa es pot complicar o potser ja no hi ets a temps. I el pitjor és que no passar res. Això no és normal, però la gent no surt al carrer, ni protesta, ni denuncia. Han aconseguit tenir la societat mediatitzada i adormida. Aquest és el fracàs de l’esquerra que ha governat i segueix governant en molts llocs. Els governants no volen entitats socials que facin xarxa, com passava aquí a Catalunya fa 30 anys en moltes associacions veïnals. El repte és tornar a rearmar-se amb mètodes actuals per a tornar a crear consciència. Abans teníem un dictador que es deia Franco i tots anàvem contra ell. I ara hi ha un sistema que no funciona en pràcticament res i que s’ha de respondre lluitant contra ell, des de valors com l’amor o la solidaritat.

Fa 30 anys eren poques les entitats, com Mediterrània, que defensaven un món més net, més just i més sostenible. Ens els darrers temps la sostenibilitat s’ha institucionalitzat i ara són molts els organismes que defensen la lluita contra el canvi climàtic i la defensa del planeta. Aquesta lluita és real?

Sí, és real. I el que és veritablement real és el canvi climàtic. Qui a aquestes alçades ho negui, no només està sent de gran ajuda als que contaminen, sinó que els que sí ho creiem i estem lluitant cada dia per canviar-lo, ens costa més lluitar. Al final, això és un tema de drets humans i afecta la salut de les persones.

Posa’ns un exemple d’aquesta lluita.

Fa més de 34 anys que demanem que es faci un estudi epidemiològic i de repercussió  sobre la salut de les persones. Porto tota la meva vida demanant-lo i no ens fan cas.  Tots els polítics i de tots els colors ens prenen el pèl, fan la vista grossa i maregen la perdiu…. Aquest estudi mai s’acaba de fer i seria clau per a tot el Camp de Tarragona. Actualment les mesures de la URV, homologades per la Generalitat, les està fent l’empresa Repsol amb l’Institut Cerdà, que introdueixen les dades a l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona. Una cosa són les mesures de cada empresa, -que és la seva obligació fer-les- i l’altra és que necessitem l’estudi i les mesures les faci un òrgan que sigui el nostre representant, que és l’Ajuntament de Tarragona. En l’anterior mandat, l’exconseller Xavier Puig es va comprometre a fer aquest estudi -amb un pressupost -,  i que es va aprovar en un ple. Però va acabar el mandat i ja han passat 10 mesos del nou govern i, una vegada més, no s’ha fet res… Tenim la mala sort que els polítics del Camp de Tarragona no s’acaben de prendre seriosament aquest tema.

Un altre projecte que se’n parla molt, però que costa d’executar, és el de l’Anella Verda..

L’Anella Verda, que ara es diu Anella Verda i Blava està molt bé, però, si us plau, féu alguna cosa…. Ni han expropiat res, ni han previst per on passen els camins, ni han fet cap actuació a les platges, no han fet res…. Aquesta és la ciutat dels projectes inacabats. Portem tota la vida reivindicant els mateixos temes i els activistes ens sentim impotents.

El perfil actual dels activistes reconeguts als Premis Ones Mediterrània és semblant al dels primers premiats?

Intentem ser el més honestos possibles perquè hi ha pocs premis que són realment honestos. Triguem un any sencer analitzant les propostes que rebem per seleccionar les que tinguin uns valors. Per això hem arribat als 30 anys. Les persones que són premiades, siguin mediàtiques o no, li donen moltíssim valor als  Premis Ones Mediterrània perquè saben que no són premis comprats, no són premis dirigits i al darrera no hi ha grans bancs, etc… Us posaré un exemple. Quan vam comunicar a la directora del setmanari satíric “El Jueves” que havien resultat premiats, em va dir que normalment acostumaven a rebutjar quasi tots els premis que reben perquè no són de fiar o perquè la revista podria perdre imatge. Però en el cas dels Ones, em va dir que se sentia emocionada perquè saben que són uns Premis que venen d’una ONG, de la base, de les entitats socials i no tothom té un Premi Ones. O el cas d’un altre premiat, el José María Galán (Premi Ones 2021), que lluita amb un grup de dones de l’Àfrica -que són menys corruptibles que els homes- contra la matança d’elefants, que em va dir que un trosset del meu discurs  dels Premis Ones– sobre el poema ‘No te rindas’ de Mario Benedetti- li va posar al seu pare quan aquest s’estava morint a l’hospital… Això t’omple d’emoció, tant a mi com a tots els que estem treballant per aquests premis.

Properament s’editarà un llibre per commemorar els 30 anys dels ‘Premis Ones’, oi?

Dels prop de 500 premiats que portem, hem demanat a més d’una vintena de persones d’àmbits diferents que ens escriguin el que van sentir quan van rebre el Premi Ones. Hem posat el lema “30 anys amb tu”, però premiant amb la mateixa il·lusió que el primer dia.  El llibre ha de ser un reflex del que són els premis, la gala i els premiats, unes persones que treballen i lluiten per un món millor : des de la literatura, la poesia, el medi ambient, la conservació de la natura, etc… Tot és transversal. Jo no puc entendre un ecologista que no sigui solidari o, al contrari, un activista social que no sigui ecologista.

Des de Mare Terra exerciu la custòdia d’un tram del riu Francolí, quines accions caldria fer des de l’administració per a la seva conservació i renaturalització?

La custòdia del riu es va dividir en el seu dia en cinc parts i nosaltres tenim la custòdia d’un d’aquests trams. El que és lamentable és que, en comptes de fer un treball conjunt a favor del riu per part de totes les entitats ecologistes que treballem al Francolí i de les administracions públiques representades, malauradament no s’ha fet cap acció important. Jo he fet diversos intents, però sembla que hi hagi interès en què no hi hagi unitat a l’hora de fer això i que cadascú vagi pel seu costat. I no sé el perquè.

Precisament, una de les experiències que heu desenvolupat des de Mare Terra és l’Escola de Natura-Centre d’Interpretació del riu Francolí, l’epicentre d’aquest programa d’educació ambiental. Quina valoració en feu i quins projectes teniu?

Sortosament són milers els escolars que visiten l’Escola Natura. Això contrasta amb el fet que l’anterior govern municipal ens va tallar el conveni d’ajut que teníem per a l’Escola Natura i estem tirant endavant gràcies a les donacions i aportacions de particulars. Uns han posat el terra de l’escola, altres han pagat els materials, etc… Cada any prop de 10.000 estudiants de tot el Camp de Tarragona visiten l’escola. Aquesta és la única escola que existeix d’aquestes característiques al nostre territori. Pel que fa a les novetats, estem apostant molt fort per convertir l’Escola Natura en un referent a nivell estatal sobre agricultura regenerativa. I ja estem recollim els primers fruits.

Què s’entén per agricultura regenerativa?

L’agricultura regenerativa és aquella que s’està aconsellant avui en dia per a moltes zones de conreu, també per aquells agricultors que es queixen de la manca d’aigua. De fet, la regenerativa defensa el concepte de “l’antiga agricultura”, que és més natural i ecològica, com la que practicaven els nostres avis. Nosaltres tenim dos horts molt macos, d’on han sortit enciams, cols i altres verdures, amb el nostre propi adob. A més, s’utilitzen sistemes en què el reg és el mínim indispensable. Aquest és el futur. L’Escola Natura està rebent molt d’interès per part de molts punts de l’Estat, que volen implantar aquest mètode. Quan algú em pregunta que li expliqui el mètode, jo el comparo amb el que passa al bosc, que no es rega expressament, sinó quan plou.

A Tarragona no s’aposta pels horts urbans?

No hi ha manera. Portem anys demanant horts urbans en aquesta ciutat. Per què no es fan? Moltes ciutats tenen els seus horts urbans. Aquí tenim els terrenys, com l’Horta Gran per exemple, que no s’utilitzen amb aquesta finalitat. I nosaltres, a través de l’Escola Natura, estem aplicant aquestes experiències de la manera que podem i sense recursos.

Un dels reptes que ha d’afrontar la nostra societat és el de la sequera. Quines són les mesures que haurien de prendre els governs davant d’aquesta realitat?

Mare Terra forma part de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), que és l’organisme on es debat i s’aplica tots els canvis i projectes de medi ambient de tot el planeta. Com a representant de Mare Terra, sóc membre de la junta directiva d’aquest organisme a l’Estat espanyol, que també aplega institucions i fundacions com la nostra. Tots els seus membres tenen el mateix vot. Amb el tema de la sequera, des de fa prop de 15 anys, estem potenciant, des de l’European Environmental Bureau (EEB) de Brussel·les conjuntament amb la Mediterranean International Office for Environment, Culture and Sustainable Development (MIO-ECSDE), les noves tècniques de regadiu i denunciant tot el procés de desertització que s’està patint, des de l’Àfrica cap al nord. S’ha de controlar les zones que són de regadiu, d’horta o de secà. Cal un Pla Hidrològic seriós, però cap govern l’afronta perquè té un cost elevat i dona pocs vots. A nivell local, ni tan sols s’ha fet una revisió per tapar o evitar fuites d’aigua a les cases. En resum, hi ha aigua però cal racionalitzar-la.

Per acabar, ens podria destacar algun projecte de cooperació internacional en què participa Mare Terra?

En el seu dia vam fundar la Red Internacional de Escritores de la Tierra (RIET), que actualment està treballant amb temes d’assessorament directe i de debat, com l’ecocidi. La RIET també és una eina per denunciar temes socials, les dictadures que estan sorgint arreu del món, els milers de refugiats amenaçats de mort de Nicaragua que han fugit a Costa Rica o la situació de El Salvador, entre altres.

Ets creador, artista, amant de les arts?

 

Vols que ens fem ressó d’algun contingut interessant?

Articles recents

0 Comments

Skip to content