La natura sempre ha estat un element recurrent a l’obra de Sergi Quiñonero.
Des que es va traslladar de Barcelona, fa ara 14 anys, a les muntanyes de Prades, a Tarragona, es converteix en el component indispensable de totes les seves obres.
Va compartir amb nosaltres un temps magnífic, al seu espai vital i creatiu, al costat de la Riera dels Marmellans, presentant la natura com a font d’inspiració del seu treball i alhora, còmplice dels seus processos. Parteix d’ una visió horitzontal, mai de superioritat, fins i tot prescindible alhora de definir el paper de l’ésser humà al mon natural. L’ artista manifesta la seva preocupació davant l’avenç inexorable de l’activitat humana, que degrada el paisatge i fins i tot l’encapsula, trencant així el curs natural de l’entorn. Ens vam demorar observant una aranya accetxant sota un full, el paper de l’aigua com a constructora d’espais, revelant que l’ésser humà és una ínfima part de la natura, de la qual formen part com a teloners dels veritables protagonistes d’aquest gran concert que es la Vida.
Amb Sergi Quiñonero, els silencis son tan reveladors com les paraules, llavors d’aglà que es prendran el seu temps per créixer i desplegar la seva naturalesa.
0 Comments