La nova capçalera digital, impulsada per Enric Garcia Jardí, es presenta com un refugi de lectura pausada que aposta per la cultura, la ficció i la crònica social, tot allunyant-se del "clickbait" i la dictadura de l'algoritme.
Imatges i text: David Serra
En una època dominada per la notificació constant al mòbil i la caducitat dels titulars, sembla un acte de resistència proposar un mitjà que demani temps. Aquesta és la premissa amb la qual ha nascut Dillums.cat, un nou setmanari digital enfocat al Camp de Tarragona que es va presentar oficialment aquest 9 de febrer de 2026 a la cerveseria Twins. Sota la pregunta provocadora "Cal un altre mitjà de comunicació?", el periodista i fundador Enric Garcia Jardí va desgranar una proposta que no busca competir per l’última hora, sinó guanyar-se l’atenció del lector mitjançant la qualitat i la pausa.
"Baixar de la roda del hàmster"
Dillums.cat es defineix per oposició al soroll. La seva filosofia editorial és clara: fugir del sensacionalisme, ignorar la dictadura del SEO (posicionament web) i recuperar el gust pel "periodisme artesà i de proximitat". Segons explica el seu equip impulsor, l'objectiu és "baixar de la roda de hàmster" que sovint converteix les redaccions en fàbriques de notícies idèntiques. En lloc d'això, Dillums proposa un ritme biològic diferent: una publicació setmanal —cada dilluns— amb un article de fons propi, treballat amb context, cura narrativa i una mirada humanista.
El projecte no neix del no-res. Garcia Jardí (Tarragona, 1992), amb trajectòria a mitjans com Fet a Tarragona o Tarragona Ràdio, va començar a gestar la idea el 2024. No està sol en l'aventura; l’acompanya com a cofundador el fotoperiodista Fran Richart, actualment desplaçat a Ucraïna per cobrir el conflicte bèl·lic. Aquesta dualitat entre el local i l’internacional marca l'esperit del mitjà: arrelat al Camp de Tarragona però amb vocació universal.
Més enllà de la notícia: ficció i humor
Un dels trets més distintius de Dillums és la seva estructura de continguts, que trenca amb les seccions clàssiques de "Política" o "Societat". El setmanari aposta per híbrids culturals poc habituals en la premsa digital:
- D’aquí i D’allà: Reportatges que connecten realitats locals (com la intervenció artística "Vestir els Despullats" al monument dels Herois de 1811) amb històries globals, com les cròniques de Richart des del front.
- Ficció: Recuperant la tradició dels fulletons vuitcentistes, Dillums publica relats literaris inèdits. El número zero s'estrena amb el conte “…i veig l’abisme” de l’escriptor vallenc Joan Cavallé.
- Humor i Opinió: Des de la sàtira local amb un "Diccionari de llocs comuns tarragonins" fins a l'anàlisi reflexiva de veus com la de Tecla Martorell.
Un model de negoci que empodera el lector
La independència editorial té un preu, i Dillums ha decidit que aquest no el pagui la publicitat invasiva ni les subvencions institucionals, sinó la seva comunitat. El model de sostenibilitat es basa en subscripcions anuals, buscant la complicitat d'un lector que vulgui fer de mecenes cultural. El ventall de preus és accessible: des dels 36 €/any per als menors de 35 anys, passant pels 42 €/any de la subscripció estàndard, fins als 72 €/any per als "Mecenes". Aquests últims no només donen suport econòmic, sinó que tenen veu i vot en reunions trimestrals per definir el rumb del mitjà, en una aposta per estructures democràtiques i cooperatives.
L'ecosistema mediàtic tarragoní
L'acte de presentació, apadrinat pel veterà periodista Ricard Lahoz, va evidenciar que hi havia gana d'un projecte així. Davant d'un aforament complet de periodistes, agents culturals i curiosos, es va constatar que Dillums arriba per ocupar un espai buit: el de la reflexió reposada en l'àmbit digital. No pretén substituir la premsa diària com el Diari de Tarragona o els digitals d'informació ràpida, sinó complementar-los, oferint allò que les redaccions frenètiques sovint no poden abordar.
Amb un premi d’emprenedoria de Tarragona Impulsa sota el braç i una comunitat incipient a xarxes socials, Dillums.catcomença la seva singladura. El repte és majúscul: demostrar que, en temps de scroll infinit, encara hi ha qui està disposat a pagar per aturar-se a llegir una bona història cada dilluns.
