l

Comentaris

Data de publicació

16 abril 2021

Autor

Xavi Plana

Xavier Plana

Sembla que no hem après res, després de la crisi econòmica que vam patir l’any 2008, un esperava, un canvi de paradigma, noves formes d’entendre i fer el món, una economia més amable, entendre a la fi que els creixements no són il·limitats. Amb la situació actual, i en plena pandèmia i vivint una realitat quasi distòpica, potser toca reflexionar, potser toca entendre que els recursos ni molt menys son infinits, que models que provenen del passat semblen actualment inservibles i ens porten de forma inexorable al col·lapse.


Margaret Teacher un dels emblemes del neoliberalisme econòmic deia que havíem deixat de pensar com a societat per a pensar com a individus, la veritat és que davant de reptes globals com el que estem vivint actualment o d’altres que ja treuen el cap per la finestra com el canvi climàtic, es fa difícil pensar que l’antic paradigma imposat pel neoliberalisme econòmic i l’objectivisme tingui o ens aporti les eines necessàries per sortir d’aquest embolic. Vet a qui doncs que si no som capaços de pensar com a col·lectiu, com a espècie que som, ens serà molt difícil afrontar els nous reptes que ens venen a sobre, a problemes globals solucions globals.

No tinc cap dubte en aquest sentit que la mateixa selecció natural, que la mateixa evolució tard o d’hora acabarà passant factura a determinats models econòmics i socials pel seu anacronisme, ja que generen tones de problemes i desequilibris, però a l’hora són incapaços d’aportar solucions, i a la fi, esdevenen inservibles. És per això que des de la meva humil opinió, la fi a mig termini del capitalisme almenys tal com ho entenem ara serà també la fi d’una societat líquida, que ha portat aquest concepte al límit.

En aquesta direcció entenc i crec que és necessari equilibrar doncs, tant una consciència individual que ens permeti per una banda reconeixens com a individus com la visió d’una consciència col·lectiva, que ens arreli, que ens humanitzi i que ens apropi a l’idea de pertanya a un col·lectiu, una societat interconnectada en un món global, i potser així valors o conceptes com solidaritat, sostenibilitat, benestar i riquesa arribin finalment a no ser paraules buides sinó paraules plenes de contingut.

Aquest canvi de mentalitat, comporta per una altra banda una nova forma d’entendre i visionar el món, noves responsabilitats individuals associades a una consciència col·lectiva que ens faci perdurar com a espècie, un nou full de ruta que ens faci Incloure aquests valors en la nostra pròpia equació diària, i que ens corresponsabilitza també en l’execució d’una gestió responsable en l’àmbit mediambiental, econòmic i social.

En l’àmbit de la gestió cultural doncs, els projectes a desenvolupar des del meu punt de vista, han de ser transversals, transformadors, sostenibles en l’espai i al temps, que aportin valor humà, i que facin petites les antigues idees megalòmanes basades en els grans esdeveniments o en la projecció de grans “constructors” i projectes faraònics que per una altra banda mai es podran portar a terme. Cal, per una altra banda i crec que és necessari avaluar, posar en dubte les petites estructures basades en criteris endogàmics que formen part d’una idea Juràssica de la gestió cultural i que acaba repercutint gairebé sempre i de forma inexorable a la butxaca del contribuent i que per altra banda no aporten valor transformador.

Una cultura amable i pròxima a les persones és necessària com necessari és un món més humà i sostenible que deixi de costat maneres de fer ja fora de context, fora de la realitat, finalment són cortines de fum, focs d’artifici i poca cosa mes. Perquè no reaprofitar estructures i clusteritzar el fet cultural, perquè no potenciar i fer cultura de proximitat donant aire a la indústria cultural del nostre territori, i perquè no pensar en costos basats en la sostenibilitat i també amb l’efecte multiplicador de la cultura, a la fi, gestió responsable.

Ets creador, artista, amant de les arts?

 

Vols que ens fem ressó d’algun contingut interessant?

Articles recents

0 Comments

Skip to content