En algun moment entre les 18:00 i les 20:00 del vespre del 29 d’octubre del 2024, al número 18 del carrer Lepanto de Paiporta, un piano Schimmel de mitja cua, identificat amb el número de sèrie 304558 i propietat del músic Néstor Calderer, va acabar tombat cap per avall. La força implacable de l’aigua va elevar el piano a un metre del terra, i poc després, amb el nivell d’aigua superant els dos metres de profunditat, va cedir. Els seus 220 quilos de fusta i metall suraven a la deriva enmig d’un remolí marró caòtic. Dos mesos més tard, el dia 3 de gener, el fang que havia cobert tot el mobiliari s’havia assecat. La caixa negra del piano quedava mig oculta sota empremtes, marques i esquitxades de fang d’un to marronós clar, gairebé ocre. Cada racó, mecanisme, corda, clau, martell i apagador del piano estava recobert d’una capa de fang sec. El sistema que permetia el funcionament mecànic de les tecles estava completament bloquejat, i els pedals per activar els apagadors seguien inhabilitats. Res funcionava; tot havia quedat inmòbil, encallat en el silenci i la immobilitat.
Tanmateix, enmig d’aquest panorama desolat, les cordes d’acer i coure—dissenyades per resistir anys de cops, tensió i pressió—persistien amb tenacitat. Mantenint-se una al costat de l’altra, firmes i afinades malgrat l’adversitat. Aquest projecte, concebut per Edu Comelles i Néstor Calderer, dona veu al silenci imposat per la devastació. El piano queda com un símbol profundament evocador: memòria, art i tècnica brutalment interromputs per la força devastadora de l’aigua i el fang. Allò que servia com a vehicle de creativitat ha quedat mut i encastat en fang. Però les cordes resistents detonen una metàfora poderosa: la capacitat humana per persistir, redefinir-se i trobar altres camins cap a la creació.
El projecte és una proposta sonora i conceptual que tracta la resiliència, tant a escala personal com col·lectiva. S’interroga sobre la fragilitat del nostre entorn i sobre la urgència de preservar-lo. A més, examina com ens reconstruïm després d’una ruptura, transformant la pèrdua en una oportunitat per obrir noves portes. Amb una invitació a reflexionar enfront d’un món que sentim controlar però que contínuament ens recorda la força indomable de la natura, aquest projecte actua com un advertiment i alhora una celebració de la superació.
El nucli central del projecte gira al voltant del diàleg entre dos pianos: un rescatat, extret de l’aigua però mut, alterat i malmès; i un altre acústic viu, ple de vida i en estat intacte. Els dos instruments representen dos universos musicals oposats que es troben i dialoguen: destrucció contra plenitud, absència contra presència, allò perdut enfront d’allò preservat.
Dimecres 10 de setembre de 2025
Hora: 20:11h (puntualitat requerida)
Lloc: Col·legi de Les Teresianes, Tarragona Accés: Gratuït
