El llibre de sonets Les flors data de l’any 2008. Va ser corregit moltes vegades i fa un temps , un cop finalitzat , es va anar presentant a diferents concursos i a alguna editorial. El dia 28 de desembre de 2015 la Associació Cultural Letras Cascabeleras , radicada a Càceres , va concedir a aquest poemari el primer premi en l’apartat de poesia. Van cridar aquest mateix dia – casualment el Dia dels Innocents – dient que Les flors havia estat premiat. Ha estat publicat a l’abril de 2016 , tal com l’Associació s’havia compromès .
Les flors és un llibre de sonets clàssics, amb versos hendecasíl·labs i rima consonant. Està dividit en diferents parts, totes elles relacionades entre si pel tema floral i per l’argument dels poemes. Les parts són. Les meves flors, Les nostres flors, Gerros, Crisantems, roselles, Margarides i Nenúfars. Les flors és un llibre que engloba en el seu si diferents corrents, diferents matisos. És, alhora i sense que una de les seves fonts negui a l’altra, un poemari confessional, simbolista, naturalista i d’un realisme descarnat, i també beu de la tradició mística, per acabar en un homenatge al gran poeta Juan Eduardo Cirlot. De la mà de dos poetes tan diferents entre si com Cirlot i Sharon Olds, a més d’altres influències inconscients però segures – ja que tot llibre de poesia està englobat dins d’una tradició, o almenys així hauria de ser – aquest poemari és un recorregut emocional per la malaltia i mort del pare de la poeta. És un viatge interior motivat per l’absència sobtada produïda per la mort. El llibre comença amb al·lusions al passat, per entroncar ràpidament amb aquell present de l’any 2008. Entre els sentiments, es donen també les reflexions sobre l’etern tema de la vida i de la mort. Es planteja la possibilitat de l’absurd, però els poemes es decanten pel misticisme, la creença en Déu i en l’eternitat, i si la realitat és mort visqui com diu la cita de Cirlot que tanca l’última part del poemari, la mort és concebuda com resurrecció. D’alguna manera, penso que és impossible qualificar Les flors amb una sola paraula. Hi ha dolor, si però també una gran esperança. I hi ha també un amor enorme.
0 Comments