Per Òscar Ramírez Dolcet
Una nova jornada de Cultura Verda s’apropa amb el repte de maridar art i medi ambient, natura i creació, ecologia i humanisme. Aquesta és una mostra més que, des del Camp de Tarragona es pot projectar un missatge universal per canviar actituds i remoure consciències en allò que ens volta més d’a prop.
Conversem amb Freya Day, artista o comissària de Cultura Verda, sobre els orígens i evolució d’aquesta experiència necessària per la cultura, l’aprenentatge i l’evolució social.
Freya, Cultura Verda va iniciar el seu recorregut, just després de la pandèmia del Covid19, i ha anat creixent en les següents edicions. Quina és l’essència d’aquest esdeveniment?
Cultura Verda era un projecte que tenia al calaix des de feia anys, però circumstàncies personals i les sensibilitats de l’administració per dur-lo a terme no eren les més favorables, fins que va arribar un moment que va fluir.
L’essència de Cultura Verda és la sensibilització mediambiental des del vessant de l’art i el pensament contemporani.
L’edició del 2022 ja es va celebrar a Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, i enguany es repeteix en aquesta ubicació. Què suposa fer-ho aquí? Quins avantatges hi teniu?
De fet, vam començar a programar activitats a Mèdol la tardor del 2021. Tenir l’oportunitat de programar a Mèdol ens ha donat visibilitat i vàlua per la feina feta. També, aquesta tardor coproduïm juntament amb la URV les V jornades d’art i natura. N’estic molt agraïda per la confiança dipositada en nosaltres d’aquests dos pesos pesants del Camp de Tarragona.
L’acció cultural la dividiu en dues temporades, primavera i tardor. En què es diferencien? Busquen el mateix tipus de públic?
En aquests tres anys així ha estat. La primavera per a exposicions i també alguna activitat, i la tardor amb activitats de contingut. Però això potser canvia de cara a la programació de l’any vinent. És per això que programem coses ben diferents per apropar al màxim de gent possible a l’art contemporani.
Com casen l’art i el medi ambient? De quina forma conviuen i quins camps d’acció artística permeten experimentar?
No oblidem que l’arrel de Cultura verda és, diguem-ne, de caràcter ecologista, humanista i antiespecista i per mi, una eina de conscienciació mitjançant l’art. No crec que hi hagi límits experimentals i creatius, incloent-hi la IA.
Què han aportat els moviments ecològics a les expressions artístiques aquestes últims dècades? En què han col·laborat en la creació en general?
La natura ha estat un dels grans temes de l’art al llarg dels segles, però des de fa unes dècades i més actualment, és el reflex d’un dels grans neguits socials. La natura ja no es contempla com a font d’inspiració o de mirall emocional de l’artista, sinó com a denúncia, testimoni i el desarrelament al qual estem abocats en aquesta societat antropocènica, neoliberal i post colonialista.
Com arriba a generar opinió sobre el medi ambient i elements tant rellevants com la sostenibilitat o el canvi climàtic una disciplina multidisciplinar com és l’art?
Els moviments i expressions artístiques sempre han fet testimoni dels moviments socials i de la història. Per tant, no és d’estranyar que el tema del medi ambient sigui un dels pilars fonamentals de l’art contemporani.
L’art, segons tu, és més un vehicle per la transformació social o es converteix en un epicentre de debat i reflexió on es mantenen posicions però no hi ha canvis?
Tinc la convicció que l’art és una eina poderosa de transformació social i de conscienciació. És per això que ens volen incultes, porucs, dependents, adormits i per tant, manipulables.
Cultura Verda és una aposta per aglutinar pensaments, opinions, inquietuds i formes de fer. El punt de partida és el Camp de Tarragona, on neix, però on té el seu horitzó principal?
Vull tenir en compte els artistes del territori, és un dels epicentres de Cultura Verda, però també quan aixeques la mirada i dones dues passes, el territori esdevé un ens abstracte. Trobo molt interessant fer intercanvis, donar a conèixer altres realitats, perquè al final tots patim la mateixa ferida.
La propera jornada del Cultura Verda descobrirà al públic l’obra del fotògraf Xav Bou. Què ens en pots avançar? Què hi veurem?
Xavi Bou és un fotògraf de reconeixement mundial. El seu recull fotogràfic Ornitografies és un deler pels sentits i ens connecta amb el misteri i admiració que sempre ha despertat en els humans el vol de les aus. Ens donarà una xerrada i presentarà el seu llibre sota el mateix títol, una bona oportunitat per veure’l de prop i sentir-lo.
La segona proposta que arribarà a Mèdol serà una performance de l’artista Sarah Misselbrook. Parla’ns d’ella i de la proposta que presentarà.
Sarah Misselbrook és una artista britànica establerta a Riba-roja d’Ebre. Porta una proposta intensa i catàrtica amb la seva performance: Resilient, preparada exclusivament per a Cultura Verda.
Són propostes aptes per a tots els públics o s’adrecen especialment a un públic concret?
Totes les activitats de Cultura Verda estan adreçades per a tots els públics i són gratuïtes.
Per acabar, parlem de Molsa que és l’associació que coordina el Cultura Verda. Quina missió té? Amb quins reptes neix i com tira endavant?
L’associació està totalment abocada a Cultura Verda i a nous reptes que sorgeixen a partir d’ella. Tira endavant amb moltes hores de dedicació i moltíssima feina darrere de tot el que es veu, si no seria impossible dur a terme tot el que fem i nous projectes en que ens estem ficant, com ara les Edicions Imprevistes, una petita i artesanal producció d’obra seriada i de llibres d’artista.
0 Comments