Joaquim Biendicho ens parla de “M” la seva última novel-la publicada per Arola Editors

l

Comentaris

Data de publicació

19 març 2021

Autor

Xavi Plana

Joaquim Biendicho (Tarragona 1964) és llicenciat en Geografia i Història i actualment imparteix aquesta matèria en un institut de Secundària a la seva ciutat natal. La seva primera incursió en la literatura la va fer amb 1937 (Premi Pere Calders de Literatura Catalana 2008). Amb Els embolics dels Hoover, la seva segona novel·la, va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2010. L’Altre (finalista del Premi Josep Pla 2014) és la seva tercera novel·la. “M” és la seva quarta novel-la editada per Arola Editors.

TCD. Perquè escriure?

Joaquim Biendicho. Molt bona pregunta per a la qual no tinc resposta o, almenys, una única resposta. Per expressar-me, per distreure’m, de vegades per torturar-me, per pensar que has creat alguna cosa mínimament bella o, si menys no, entretinguda, no sé. M’acabo de comprar un llibre del Philip Roth que precisament es titula així: ¿Por que escribir? Quan l’acabi en tornem a parlar 😉

TCD. “M” és la teva quarta novel-la…
J.B. I la que més m’ha costat d’escriure. Potser per això té l’argument que té: un paio que és incapaç d’escriure una novel·la.

TCD. Quan la vas escriure…
J.B. Doncs la vaig donar per acabada fa aproximadament un parell d’anys. El que passa és que fins que no es publica sempre l’estàs retocant. Per mi escriure és bàsicament corregir, i això és etern, gairebé. Per això quan es publica et treus un pes de sobre increïble.

TCD. De què ens parla “M”?
J.B. La novel·la té vàries capes: per una banda, M, el protagonista és un gran iniciador de novel·les, però ell és incapaç de passar de la pàgina 40, i això el porta a reflexionar sobre què és una novel·la, quina és la feina de l’escriptor. I això ho fa amb força referències literàries perquè és un gran lector, M. Després hi ha una altra capa on es parla d’una nit boja que passa amb la caixera del súper i els seus amics desastrats. I finalment, l’última capa, ens parla de la descoberta d’una conxorxa editorial que acabaria amb la figura del novel·lista tal com la coneixem avui en dia.

TCD. El seu personatge és molt auster, controvertit, incapaç de trobar inspiració més enllà de les quatre parets de casa…
J.B Sí, sí. Vaig voler crear una mena de neerd, de friky, que pràcticament no surt de casa i es passa el dia llegint i espiant el que passa al carrer i a les cases veïnes amb els seus binocles.

TCD. Penses que en certa manera “M” ens parla d‘un personatge que fuig en certa manera d‘una realitat per ell distòpica
JB. No. Ell accepta la realitat. La seva realitat. De fet en un paràgraf de la novel·la s’ho planteja. Es planteja si la vida que porta és, fins a cert punt, normal, i conclou que sí, que a ell ja li està bé, aquella vida.

TCD.Com construeix Quim Biendicho als seus personatges?
J.B.Potser és la part més complicada. Quan tens uns bons personatges, segurament ja tens una bona novel·la. Gairebé sempre penso en persones que no s’assemblin en res a mi, perquè encara que sigui així, és inevitable que alguna cosa meva portin a sobre.

TCD. Amb la pandèmia, estem vivint moments especialment difícils per a la cultura..
J.B. Sí, és cert. Ens podem consolar pensant que la gent llegeix més.

TCD. La font d’inspiració de Joaquim Biendicho és observar la realitat amb binocles?
J.B. Amb uns binocles, no. Però observar i estudiar la gent i la realitat sí. Sempre pares l’orella, o et fixes en un determinat posat, en una cara, o en un diàleg enginyós d’una pel·lícula. De fet és fonamental sortir de casa i “viure” per intentar escriure bé. Per això M mai podrà escriure una novel·la; perquè llegeix massa i no surt de casa.

Ets creador, artista, amant de les arts?

 

Vols que ens fem ressó d’algun contingut interessant?

Articles recents

0 Comments

Skip to content