Existeix una metodologia pictòrica que no persegueix la captura d'imatges nítides, sinó que se situa just en l'instant precís on aquestes encara es troben en un estat embrionari. La tasca creativa de Josep Salmeron s'ubica precisament en aquest lapse temporal: una labor constant i arrelada a la quotidianitat del taller on la pintura s'entén com un mecanisme viu i inacabat, on el significat sorgeix i es fragmenta durant l'acte mateix de pintar.
Originari de Tortosa i amb un bagatge artístic que s'ha anat consolidant a través de múltiples entorns, Salmeron ha configurat un corpus d'obra que esquiva la immediatesa visual per centrar-se en tot allò que roman en un estat de dubte. A l'espai de Les Golfes de Casa Canals, integrat a Mèdol, l'artista exhibeix La pareidòlia del prosopagnòsic. Aquesta mostra, que compta amb el comissariat de Màrius Domingo, transcendeix la simple exposició de quadres per convertir-se en un dispositiu que activa noves perspectives en l'espectador.
Les peces que componen la col·lecció es presenten com una successió continuada. No es tracta d'una ordenació amb finalitat narrativa, sinó d'una concatenació de repeticions, alteracions i matisos lleugers. Són estructures que retornen al llenç, evolucionen i conserven la memòria de les seves etapes prèvies. En aquest entramat, la pintura es manifesta com una plataforma mutable, on cada obra acumula estrats, supressions i determinacions que mai arriben a ser definitives.
Els termes que donen títol a la mostra no funcionen com a simples definicions teòriques. La pareidòlia (la pulsió de trobar figures conegudes en taques o formes aleatòries) i la prosopagnòsia (la incapacitat per identificar les faccions dels rostres) actuen com a forces contraposades que generen un buit interpretatiu. Salmeron permet que la iconografia brolli, però alhora la desubica i la qüestiona, fins a situar-la en un territori on la identitat es desdibuixa. El resultat no és una figura comprensible, sinó una entitat que fluctua davant els ulls de qui la mira.
Per a Josep Salmeron, l'exercici pictòric és una via de saber que rebutja la figuració convencional. Prefereix l'estratègia de la suma, el canvi de lloc i la persistència. Les seves creacions no neixen d'una idea hermètica, sinó que es van teixint amb una espessor que no admet solucions fàcils. Al llarg de la seva carrera, ha mostrat el seu treball en institucions de relleu com el Museu d’Art Modern de Tarragona —on va ser guardonat amb el Premi Tapiró—, la Capella de Sant Roc de Valls, l’Antic Ajuntament de la capital tarragonina o el Museu de l’Ebre.
L'obertura de l'exposició tindrà lloc el 17 d'abril de 2026 a les 20.00 h i es podrà visitar a Les Golfes de Casa Canals fins al 24 de maig de 2026.
