Quan l'amor s'allunya de la seva faceta idíl·lica, és capaç de transformar-se en un mecanisme de submissió, d'agressió o d'entrega absoluta. El pròxim 30 de gener, l'espai Mèdol acollirà la presentació de l'obra Paraules d’amor. Un assaig sobre les passions, de l'artista Núria Güell. Aquesta peça ha estat la guardonada en la 10a edició del Premi de Videocreació. L'esdeveniment, que combina videoprojecció i diverses accions, es durà a terme a la sala del Sarcòfag d’Hipòlit, situada a la Torre del Pretori romà de Tarragona. L'elecció d'aquest emplaçament no és casual, ja que la seva antiga funció com a centre penitenciari durant anys ofereix el marc perfecte per a una anàlisi punyent sobre les creences amoroses, els arquetips culturals i les seves repercussions en l'esfera política, social i personal.
Anàlisi de les passions a Paraules d'amor L'amor s'ha configurat com un dels pilars narratius que regeixen el desig i el comportament humà, alimentat per referents que van des de la mitologia clàssica i la fe religiosa fins a la música pop o el romanticisme. No obstant això, el projecte de Güell qüestiona què succeeix quan aquest ideal s'esquerda per revelar una vessant ombrívola. L'autora reflexiona sobre com la producció cultural pot ser còmplice de dinàmiques de violència o sacrifici dutes a terme sota el pretext de l'afecte.
Paraules d’amor posa en dubte les visions predominants i examina el vincle entre la retòrica amorosa d'Occident i el seu impacte sobre l'ordre social i els individus. El punt de gènesi de la proposta és una intervenció escènica realitzada al Teatre Nacional de Catalunya, on persones que asseguren haver comès homicidis per motius amorosos reciten versos de temàtica romàntica. A través d'aquest videoassaig, es proposa una investigació profunda sobre com la passió o l'amor obsessiu poden funcionar com a eines d'alienació en l'actualitat. El fet de presentar-se a la Torre del Pretori, lloc històric de repressió, subratlla com històricament l'amor a la pàtria, a la divinitat o a les ideologies ha servit per legitimar càstigs i condemnes.
Trajectòria de Núria Güell L'activitat creativa de Núria Güell es defineix pel xoc polític i social més que per la simple estètica. Les seves iniciatives neixen de problemàtiques tangibles i involucren institucions i estructures legals, generant sovint situacions de tensió dialèctica. Lluny d'oferir conclusions tancades, Güell pretén il·luminar les paradoxes i els aspectes més ignorats del sistema. Formada a la Universitat de Barcelona i a la Càtedra Art de Conducta de l’Havana, l'artista manté el seu centre d'operacions a Vidreres. En els seus espais de mostra, el valor no resideix en l'objecte artístic en si, sinó en els vestigis i el significat de l'acció prèviament executada.
