L’amor és la ritualització del desig.
L’amor posa la lluna, la pèrgola, la seda moguda per la brisa de l’estiu, el camí de llum sobre les aigües de la mar tranquil·la.
El desig posa l’impuls de la sang, el batec que cavalca desfermat sobre la terra del cos.
L’amor posa l’idealisme, el somni de la rosa amagada, el llampec que erotitza la imaginació. El desig posa la set i el fervor, el clam i la guerra del sexe.
El desig crea el món. L’amor el fa habitable.
El desig et convoca. L’amor t’escull.
El desig és la natura. L’amor és el miracle.
Tots dos es troben en la cruïlla impúdica i desvergonyida del rapte.
A l’amor i al desig els agrada anar de la mà, però a vegades, l’amor vol arribar al cel i el desig no té voluntat de deixar la terra. Així, l’amor perd l’oremus i el desig entra en la perdició.
L’amor fa que la pluja no et mulli.
Fa que el febrer sigui el millor agost de la teva vida.
Dona sentit al sense sentit de la existència.
La paraula amor la pots substituir per la paraula poesia sense que la variació contradigui la veritat més àlgida de la vida.
Alfredo Gavín
0 Comments