Existeixen produccions cinematogràfiques excepcionals que, malgrat disposar de recursos limitats, sovint no aconsegueixen fer-se un lloc a les cartelleres comercials ni a les grans plataformes de contingut, convertint-se en autèntiques troballes per a l'espectador. Aquest mes, la programació cultural destaca una petita obra mestra provinent d'Irlanda que narra la disjuntiva de dos joves protagonistes davant la possibilitat de fugir o claudicar en un entorn gris i opressor. La cinta compta amb les interpretacions de dos actors novells que aconsegueixen una naturalitat tan profunda que la distinció entre la realitat i la ficció s'esvaeix completament.
La cita tindrà lloc el proper 18 de maig a l'Ateneu Juvenil a partir de les 19.00 h. L'acte comptarà amb una presentació d'excepció a càrrec del director Álvaro de Miguel.
Kisses (2008), dirigida i escrita per Lance Daly, té una durada de 72 minuts i destaca per una proposta estètica poètica que contrasta amb el realisme social de la trama. La fotografia és obra de J. Corbett i D. Grennan, mentre que la banda sonora ha estat composta per GoBlimpsGo. La crítica internacional, incloent-hi Kenneth Turan, ha lloat la capacitat del film per impactar emocionalment amb una estructura concisa i un pressupost modest, superant en transcendència moltes superproduccions.
La història segueix dos infants que escapen de nuclis familiars desestructurats per viure una nit carregada d'aventures i elements quasi fantàstics pels carrers de Dublín. El repartiment està encapçalat per Kelly O’Neill i Shane Curry, qui, segons els experts, aporten una autenticitat i una oïda precisa per als diàlegs que fan la narració totalment creïble.
Lance Daly, nascut el 1977 i format en Comunicació a la Dublin City University, és un dels pilars de la renovació del cinema irlandès contemporani. Després de títols com Last Days in Dublin o The Halo Effect, va obtenir el reconeixement global amb Kisses. Posteriorment, ha dirigit treballs com The Good Doctor o el celebrat western Black’47, ambientat en l'època de la Gran Fam irlandesa.
Segons explica el mateix Daly, el projecte va néixer el 2006 de la idea d'escapisme infantil, evolucionant cap a una combinació única de road movie i relat d'amor preadolescent on els sentiments s'expressen visualment més que verbalment. Com a dada curiosa, la música de Bob Dylan va esdevenir un element central de forma fortuïta durant el procés de recerca de localitzacions. El director destaca que la Kelly i en Shane no tenien experiència prèvia, però posseïen una fascinació innata que va permetre que la pel·lícula oferís una intensitat final que connecta de manera molt personal amb cada espectador.
