Hi ha determinades línies de treball que refusen concebre l'entorn com un escenari impertorbable, interpretant-lo, en canvi, com un teixit viu de tensions, jerarquies i funcionalitats. En aquesta conjuntura precisa s'articula la recerca de Laura Juanós: una indagació permanent entre la pràctica de l'arquitectura i el llenguatge de l'escultura, transitant des d'allò íntim i privat fins a l'àmbit de les institucions, transformant el que aparentava ser un simple element de suport en el vertader nucli de l'atenció espacial.
Arrelada a Vila-seca i posseïdora d'un bagatge formatiu que abraça el disseny, l'orfebreria i les belles arts, la creadora ha consolidat una metodologia altament receptiva a les dinàmiques de producció, l'apropiació de l'espai i el diàleg directe amb la matèria. Actualment, el Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona allotja a Les Golfes de Casa Canals la proposta titulada La forma de lo ocurrido. Aquesta mostra, que compta amb el guiatge comissarial d'Àlex Palacín, s'ubica intencionadament en aquest estadi liminar, on les fronteres es desdibuixen i les obres floten en una ambigüitat on no s'estabilitzen ni com a elements purament arquitectònics ni exclusivament escultòrics.
La forma de lo ocurrido indaga precisament en aquesta transició bidireccional entre ambdues disciplines sense la pretensió de resoldre el conflicte conceptual subjacent. Les diverses peces teixeixen una xarxa d'equívocs i correspondències mutues: es reconeixen a distància, es responen de manera recíproca i es donen l'esquena conceptualment. En aquest ecosistema, cap component manté una posició immutable durant un període prolongat.
En aquest entramat de vincles canviants, la noció de fons i figura s'intercanvia de forma constant. El que inicialment operava com una base estructural emergeix de sobte cap al primer pla deliberadament, mentre que l'element formalment protagonista es retreu cap a la discreció. Per mitjà d'aquesta estratègia, el projecte expositiu edifica una estabilitat precària i fins i tot desassosgant, on el continent físic perd la seva condició passiva de receptacle per esdevenir un agent determinant del succés artístic.
La naturalesa discursiva de Juanós no es manifesta únicament en la dimensió narrativa de les seves peces, sinó molt especialment en el seu procés de manufactura: en la lògica d'aprovisionament dels materials, en l'estratègia d'ocupació volumètrica de la sala i en la generació de relacions de poder entre les entitats objectuals i l'entorn habitable. Lluny d'exercir un control despòtic sobre la matèria, l'autora prefereix examinar les pulsions i accions subjacents al gest transformador. La traça dels fets pretèrits no es solidifica en una configuració hermètica, sinó que perviu com una entitat dinàmica que continua exercint la seva influència en el present.
Pel que fa a la trajectòria de Laura Juanós (Vila-seca, 1989), cal destacar que és graduada en Disseny per la Universitat Elisava i posseeix el títol de tècnica superior en Joieria per l'EADT. De forma coetània, ha completat els seus estudis de màster a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de Lió —ENSBA, 2025—, consolidant una línia de treball fortament vinculada a la instal·lació i l'experimentació tridimensional.
El seu recorregut expositiu inclou espais d'assaig artístic i fires com Halfhouse, Swab o el certamen Talente a la ciutat de Munic. Així mateix, la seva recerca teòrica i pràctica va merèixer el reconeixement d'Arts FAD gràcies al projecte denominat Límit: essència de l'objecte.
D'altra banda, el comissari Àlex Palacín (Barcelona, 1989) desenvolupa la seva labor com a artista visual. Es va formar en Belles Arts i va cursar posteriorment el màster ProdArt en producció artística a la Universitat de Barcelona. Tot i que el nucli de la seva producció s'emmarca en l'àmbit escultòric i les intervencions espacials, la seva metodologia de treball integra freqüències textuals i elements d'origen digital.
Palacín conceptualitza la praxi estètica com un mecanisme de caràcter polític indissociable de les esferes del desig i l'hedonisme, explorant percepcions alternatives del flux temporal i dels sistemes de valor tradicionals. La seva visió renuncia a una autonomia tancada per vincular-se directament amb les contingències vitals de l'entorn, assumint explícitament la vulnerabilitat i el qüestionament de l'estatus de l'objecte artístic tradicional.
L'acte d'obertura oficial està programat per a divendres 5 de juny de 2026 a les 20.00 h al recinte de Les Golfes de Casa Canals. El projecte es podrà visitar públicament des de la data d'inauguració fins al pròxim 23 d'agost de 2026.
