Per Vanessa Simonka
Fotos i vídeo: David Serra
“Con amor y sordidez” (La Banya Edicions), és el títol del nou llibre de l'autor tarragoní Jaume Palau.
Palau destaca a les seves pàgines i als seus dies,: “Saber gaudir del que ens arriba. Adonar-nos del valor que té la vida”.
A “Con amor y sordidez” es posa en valor la bellesa i l'atenció de les accions habituals.
L'autor parla de l'èpica de la quotidianitat, de l'esforç per intentar ser coherents.
Els seus personatges viuen tot tipus d'estat d'ànims i situacions. A vegades els porta al límit, a la desolació més profunda, però també els hi regala l'esperança i una esquerda de llum.
“No vull que hi hagi acarnissament contra els meus personatges”, subratlla Palau.
També té la necessitat de transformar la passió en tendresa.
Les referències musicals són importants al llibre. Ens acompanyen i també ajuden a crear diferents atmosferes.
Jaume Palau subratlla la dificultat d'escriure relats. De condensar una història en poques pàgines. “És un exercici complex i també un repte”.
Els finals dels seus contes són oberts, per així donar-li al lector l'oportunitat de que participi.
Al relat “Vidas vedadas”, l'autor escriu:
“Imaginé mil vidas posibles...
Entre ellas, la de una mujer crepuscular, insomne y desnuda. La del recién nacido que conoce a la par el llanto y el júbilo de la luz. La de una escritora que publica cada año un libro de superventas. La del adolescente que pone en torpes versos sentimientos que lo rebasan y lo aturden. La de una joven que sonríe, destellante como un milagro...”
I acaba escrivint: “Imaginé mil vidas posibles. No todas exitosas. No todas felices”.
Al conte “El tiempo detenido”, entre altres pensaments, diu:
“Tal vez la soledad no sea más que eso: palabras y afectos que no alcanzan a su destinatario”.
“No permitas que esta larga noche te confunda, que lo extraordinario nos separe”.
“El destino es un traje jamás cortado a nuestra medida y hecho con una tela no elegida. No nos queda otra opción que procurar llevarlo con elegancia. Eso es lo único que se espera de nosotros”.
L'autor escriu a primera hora del matí, esperant que arribin les idees i les trames.
Pensa que un llibre de narrativa curta ha de ser com una bona amanida. Ha d'haver de tot, diferents èpoques, ingredients i colors.
Als relats de “Con amor y sordidez” hi han crits catàrtics i silencis acollidors. Desolació i bellesa. Rutina, desídia, foscor però també esperança. Hi trobarem la vida plena i la mort darrera el patiment.
L'amor, el sexe, la tendresa i l'humor, es mostren amb soltesa.
També la poesia:
“El pueblo era una lengua de tierra con humildes casas paralelas al mar, a la mar. Antes de que despuntara el alba, el corazón de la niebla se desayunaba con el humo de las chimeneas. Por las mañanas, el pueblo olía a salitre, a pescado, a café recién hecho”.
L'escriptor Eloy Tizón diu de “Con amor y sordidez”:
“Ya el título, extraído de un cuento de Salinger, nos pone en situación sobre su contenido: breves viñetas que, como canciones nocturnas, componen un repertorio de vidas sin propósito, echadas a perder, entre el hastío y la picaresca, el neón del bar de carretera y el insomnio, -cuyo ecosistema natural es la derrota-, y que Jaume Palau acierta telegrafiar literariamente entre dos luces, con su fragilidad sentimental a punto de quebrarse, sus verdades y mentiras y su poesía secreta, antes de que amanezca”.
Pel Jaume Palau, la lleialtat del seus lectors és essencial.
I diu amb emoció que el públic a les seves presentacions és sempre molt generós.
Està molt agraït pel seu caliu. Per a ell és una celebració de l'amistat.
