Per Esther Celma
La polifacètica autora presenta el seu primer poemari, De niebla y carbón
Núria Puig Ribas (Reus, 1964) ha dedicat tant la seva vida a l'art que és llicenciada en Belles Arts, restauradora i -des de fa més de trenta-cinc anys- professora d'arts plàstiques i música; soprano, escriptora, rapsoda i poetessa. No obstant això, defuig definir-se com a artista i es considera, només, una persona "amb necessitat d'expressar-se" perquè "soc molt comunicativa, molt espontània i molt curiosa". Abans de res, però, afirma que "soc un bocamoll perquè moltes conviccions no les duc a terme".
Té molt clar que "necessito explicar-me, treure de dins coses que tinc", però encara té més clar que "abans de la comunicació, voldria una interiorització". En aquest procés, és imprescindible "una bona conversa amb amics, escoltar i llegir". El resultat total? Una "persona dramàtica i intensa, com la vida", però "sempre a la recerca d'equilibri".
Puig afirma que "m'agrada molt l'art en general com observadora" i engresca tothom a experimentar-ho perquè dir "no hi entenc no és cap excusa". L'art -defensa- és com el vi: "Saps si t'agrada o no encara que no hi entenguis i, si hi entres, potser t'hi endinsaràs més i n'acabaràs sabent, però ho has de provar".
No obstant això, també matisa que "l'obra d'art és com la música, tot és interpretat per persones" i, per tant, "és un reflex de la societat". Per aquest motiu, rebla, "la música actual és ràpida, sorollosa i sense sentit literari" i reivindica "l'observació i el silenci" per no perdre "l'artesania i la sensibilitat".
Per Sant Jordi, Núria Puig presentarà el seu últim llibre, el poemari De niebla y carbón (Talón de Aquiles, 2025) a les sis de la tarda a la plaça del Mercadal de Reus. Són poemes escrits en plena nit i, sorprenentment, fins i tot per a l'autora, en castellà. Ella sospita que, tants anys després, haver estudiat en llengua castellana per obligació encara li pesa al subconscient.
Puig només sap que es despertava de matinada amb la necessitat d'escriure aquests versos. Tant és així, que el títol de cadascun dels trenta-vuit poemes que conforma el llibre és l'hora en què va ser escrit. Comença amb 1:46 AM i acaba amb 12:31 PM, un elogi a una crisàlide a punt d'esclatar amb "tintineos juguetones de crisálidas vibrantes". La metamorfosi, la transformació literal feta poema.
El títol, De niebla y carbón, anuncia foscor esberlada d'esperança. "El carbó és dramatisme, tristesa, abandó". La majoria, són poemes de "desamor, però no s'inspiren en la meva experiència, a mi no em va deixar ningú", revela. Hi aleteja la tristor.
En aquest punt fosc, però, "es comença a veure l'esperança en forma de boira". És "remuntar després de l'abandó i reposar de les vicissituds de la vida". El conjunt és "bastant dramàtic, una poesia crua amb tints d'espiritualitat". La poetessa adverteix: "No són poemes fàcils de llegir, tracten sobre temes molt durs" i reivindica un "llenguatge diferent, intens, metafòric, simbòlic".
Abans del poemari De niebla y carbón. Puig va publicar la novel·la "Adulter fidel", amb molt bones crítiques.
Sembla que posi al dit a la llaga de les contradiccions humanes sense cap problema. En parla amb tota naturalitat.Soc molt comunicativa i en qualsevol obra, hi ha una part de l'autor perquè no es pot separar, encara que sigui molt subconscient. Sovint són els mateixos lectors els que et descobreixen aquesta part oculta. Quan poses allò que portes dintre en paraules sempre és més directe que amb la música.
Amb la novel·la, alguns lectors s'hi han sentit molt identificats. Alguns m'han dit que he posat en paraules emocions seves, algun m'ha confiat que va plorar i tot; alguns m'han dit que el llibre els va fer pensar molt.
Una estrena per la porta grossa
Amb la novel·la, volia fer reflexionar sobre la fidelitat i la infidelitat i sobre les relacions humanes des d'un punt de vista diferent. Tenim el mal costum de jutjar i hauríem de saber posar-nos en la pell d'un altre. Crec que hauríem de recuperar la consciència, mirar què tens a dins i mirar què té a dins un altre, però sovint fa por.
Vostè és professora d'arts plàstiques i de música des de fa més de 30 anys. Què li ha ensenyat?
Hem passat de molta exigència i disciplina a sobreprotegir tant que surten inútils emocionals. L'escola té les mateixes hores lectives, però ara hi entra tot, amb continguts que s'haurien d'ensenyar a casa. El resultat són nens que no saben llegir ni escriure i adults amb textos plens de faltes d'ortografia, per exemple. Ara vivim en un egoisme exacerbat, en què no es respecta l'espai dels altres. En general, els alumnes no saben estar sols i quiets i això és un problema. Cal silenci per pensar, per prendre consciència de tu mateix, qui ets, què penses, què sents, aprendre a observar i a crèixer. Però també hi ha molts alumnes assedegats d'aturar-se, de relaxar-se i reflexionar. L'edat et porta a mesurar més i ara no soc tan manaire ni exigent. De fet, ara treballo en un projecte pedagògic fora de les aules molt centrat en la interioritat.
Quin?
És un projecte propi del centre, alineat amb els últims estudis de la neuroeducació. Té en compte la part neuronal i està molt enfocat a la percepció i a la metacognició. La meva tasca és la de creació de continguts i la traducció del castellà al català. És molt innovador i molt interessant.
A vostè no li fa por tocar tecles diferents
De fet, jo soc restauradora d'art. Quan em vaig llicenciar en Belles Arts, vaig estar becada al Departament de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i quan va acabar la beca, me'n van oferir una altra i just hi havia la possibilitat de dur-la a terme al Museu de Reus, però totes les beques les va concentrar Barcelona. Així que, si no fos pel centralisme de Barcelona, possiblement avui seria restauradora al museu de la meva ciutat.
Vaja
No val la pena plantejar-se "què hauria passat si" perquè la vida és plena de viratges. En aquell moment, va sortir l'oportunitat de ser professora de Plàstica i de Música i encara dura.
Quin és el pròxim projecte?
Enllesteixo un llibre de converses amb un sacerdot que és doctor en Teologia i que ha tractat molt sobre l'escatologia. Es titularà "La flama d'un savi" i vol ser un homenatge a una persona molt erudita, molt humana i molt controvertida dins i fora de l'església. El llibre no anirà de religió, sinó del pensament d'aquesta persona tant sàvia. Vaig començar a gravar les nostres converses el 2021, amb el seu permís i intento transcriure-les molt fidelment, trigo sis hores en transcriure una hora.També tinc pendent de publicar un recull de poesia en català i tinc començada (i molt abandonada) una altra novel·la.
