Parlem amb Xavier Macaya

XAVIER MACAYA —(Reus, 1963)

Músic multiinstrumentista

He gravat uns seixantaTCDcinc discos com a músic d’estudi, amb gent rellevant com serien: Lluís Llach, Javier Bergia, Els Pets, Toni Xucla Grup, Miquel Pujador, Paco Díez i la Bazanca, Ariel Santamaria, Cafè Paris, Santi Arisa, Wiskin’s, The Kluba, etc. També he realitzat gires per catorze països: França, Alemanya, Canadà (vaig tenir l’oportunitat de fer un treball amb Maria Lafitte, referent de la música medieval catalana), Israel, Estats Units d’Amèrica, Portugal, Andorra, Itàlia, Islàndia, Irlanda, Suissa, Holanda i Grècia.

Toco violí, viola de roda, cornamuses del centre de France, flabiol i tamborí.  

I pel que fa a discos, l’any 1986 vaig publicar l’àlbum ‘Tralmanactrumens’, amb música catalana popular infantil. L’any 2010 amb Jordi Rallo, gravem també el disc: Rallo amb Macaya titulat “La Milana”.

—Per què, de tot plegat?

   És difícil respondre aquesta pregunta. La meva mare de jove recitava i cantava en petits escenaris. El pare feia d’actor amateur al teatre Bravium i pintava també les cartelleres de les pel·lícules del cine “Avinguda” de Reus. El meu germà Pep, escriptor, i la seva companya Eulàlia, mestre, van esperonarTCDme en l’aventura de la música i del teatre al carrer. Tot plegat va fer que  m’inicies amb la guitarra, violí i banjo.  

—Com a músic has col·laborat amb infinitat d‘artistes d’aquest país?

He treballat amb grups d’animació, grups de folk, cantautors i grups de música ètnica. Afegint a més dels instruments que ja tocava, la viola de roda, la flauta i el tambor.

—D’on et bé el teu interès per la música folk i la música popular.

De jove comprava discos de vinil d’aquestes músiques. La qual cosa va despertar la meva curiositat. Vaig treballar a Carrutxa en la recerca de diverses tasques i amb diversos etnògrafs com ajudant, estudiant la música popular del sud de Catalunya i del centre d’Espanya (tota Castella i lleó i una franja de Portugal) 

—És en l‘àmbit de la música folk on millor s’expressa Xavier Macaya?

     Sóc un músic multifuncional. M’he mogut en diversos estils (Jazz Manouche i Rockabilly), a cops diferents uns dels altres i que m’han ajudat a créixer i arribar a on sóc. Tan mateix, puc dir que amb l’estil de música folk i ètnica, és on més s’identifica la meva personalitat com a músic.

—També estàs interessat  en el món del teatre i quina és la teva experiència amb Albert Vidal.

     En molts moments el meu afany per la música m’ha portat a experimentar la faceta de músic actor i, la veritat, el viatge ha estat apassionant. Podria dir que m’he mogut amb una certa agilitat. L’Albert Vidal a estat per la mi, un mestre de vida i un referent a dalt dels escenaris. Fa catorze anys que acompanyo i treballo amb la seva companyia. He fet amb ell innumerables espectacles i festivals de teatre arreu de Catalunya i Espanya. Treballo habitualment també, amb la companyia del Toni Alba i companyia “Teatre Apart”.

—Dins de l‘àmbit del teatre També has fet monòlegs

    No…

—Parla’ns dels teus inicis. Com va ser la teva experiència amb el grup de folk

     Tradivàrius?

     Tradivarius (folk rock), el vàrem crear entre diferents amics: Pep Solorzano, actual director del conservatori de Vilaseca. Pitus Borras, músic i programador de música i dibuixant de còmics i Xavier Macaya, músic.

Vaig participar en la gravació dels dos primers discos i va ser una experiència personal formidable.

—En què estàs treballant actualment?

     Malgrat les dificultats d’uns moments difícils, estic amb el grup “Olsmactei” que som George Olshanetsky, guitarra flamenca, Ramon Teixidó, baix elèctric, Xavier Macaya al violí.

     Faig concerts en solitari amb viola de roda electroacústica, violí i loops, interpretant les meves pròpies composicions.

      Faig diverses classes amb els instruments que domino.

—Projectes de futur?

    Estic en el projecte de la  banda sonora d’un llargmetratge dins d’un ampli equip.