Perspectiva holística. Tomàs Carot Giner

l

Comentaris

Data de publicació

18 juny 2022

Categoria

Reflexions en veu alta exposades «negre sobre blanc». Sense aprofundir. Com a material de treball, com provocació, per pensar-hi, per debatre, per contestar…

Entenc la cultura com a l’eix de la vida, que articula l’existència en un espai i un temps. No és solament el conjunt de coneixements i idees adquirits mitjançant la lectura, l’estudi o el treball, sinó també heretat per la tradició i costums d’un poble.
També s’han d’incloure ideologies, enteses com a manera de veure el món. Les creences i conductes, que depenen d’un determinat pensament simbòlic. En canvi la societat ha relegat la categoria de cultura a un seguit de manifestacions, especialment folklòriques, i de creació (artística, literària, tecnològica, musical, …). La cultura, així entesa, genera uns valors i actituds enfront de la vida que caracteritza una societat, un grup.
Per això la cultura s’ha de considerar com un bé públic i preferent. Així ho comencen a admetre fins i tot les autoritats; una altra cosa és l’atenció i els recursos que hi dispensen. Però en una perspectiva de futur, on la Intel·ligència Artificial anorrearà molts llocs de treball, la societat del lleure i l’oci s’ha d’imposar.
Per això, també, la cultura ha de tenir una dimensió universal, no s’ha de mirar en perspectiva local, o popular. Malauradament la cultura, cada cop més en el nostre món audiovisual, es relega i enquadra en seccions específiques i categories, que poden resultar excloents.
Per a Freud, cultura no vol dir il·lustració o formació intel·lectual, sinó que la definia com el conjunt de les normes restrictives dels impulsos humans, sexuals o agressius, exigides per mantenir l’ordre social. Potser d’aquí va néixer el que es va definir com a contracultura.
Des d’un punt de vista holístic (considerar, en aquest cas la cultura, com un tot que supera la suma de les parts, d’acord amb la definició d’Aristòtil) s’oposa al reduccionisme o a l’individualisme. Per tant, des d’aquesta perspectiva, cada acció quotidiana d’una persona és cultura. Així, per exemple, caminar és cultura, com diu Jordi Benavente: “Caminar és una forma de pensar. Caminar és un gènere literari.”
Vista des d’aquesta perspectiva, la cultura verda esdevé una manifestació inèdita de resposta a la situació que viu el conjunt de la Humanitat, amb l’emergència climàtica que amenaça i en què l’única possibilitat de subsistència és apostar per una vida sostenible.
Una iniciativa que retroalimenta allò que es fa, el que caldria fer i per on cal avançar. Una dinàmica interactiva que ofereix la plataforma «tcd».

Tomàs Carot Giner

Ets creador, artista, amant de les arts?

 

Vols que ens fem ressó d’algun contingut interessant?

Articles recents

0 Comments

Skip to content