Reflexions en veu alta exposades «negre sobre blanc». Sense aprofundir. Com a material de treball, com provocació, per pensar-hi, per debatre, per contestar…
Entenc la cultura com a l’eix de la vida, que articula l’existència en un espai i un temps. No és solament el conjunt de coneixements i idees adquirits mitjançant la lectura, l’estudi o el treball, sinó també heretat per la tradició i costums d’un poble.
També s’han d’incloure ideologies, enteses com a manera de veure el món. Les creences i conductes, que depenen d’un determinat pensament simbòlic. En canvi la societat ha relegat la categoria de cultura a un seguit de manifestacions, especialment folklòriques, i de creació (artística, literària, tecnològica, musical, …). La cultura, així entesa, genera uns valors i actituds enfront de la vida que caracteritza una societat, un grup.
Per això la cultura s’ha de considerar com un bé públic i preferent. Així ho comencen a admetre fins i tot les autoritats; una altra cosa és l’atenció i els recursos que hi dispensen. Però en una perspectiva de futur, on la Intel·ligència Artificial anorrearà molts llocs de treball, la societat del lleure i l’oci s’ha d’imposar.
Per això, també, la cultura ha de tenir una dimensió universal, no s’ha de mirar en perspectiva local, o popular. Malauradament la cultura, cada cop més en el nostre món audiovisual, es relega i enquadra en seccions específiques i categories, que poden resultar excloents.
Per a Freud, cultura no vol dir il·lustració o formació intel·lectual, sinó que la definia com el conjunt de les normes restrictives dels impulsos humans, sexuals o agressius, exigides per mantenir l’ordre social. Potser d’aquí va néixer el que es va definir com a contracultura.
Des d’un punt de vista holístic (considerar, en aquest cas la cultura, com un tot que supera la suma de les parts, d’acord amb la definició d’Aristòtil) s’oposa al reduccionisme o a l’individualisme. Per tant, des d’aquesta perspectiva, cada acció quotidiana d’una persona és cultura. Així, per exemple, caminar és cultura, com diu Jordi Benavente: “Caminar és una forma de pensar. Caminar és un gènere literari.”
Vista des d’aquesta perspectiva, la cultura verda esdevé una manifestació inèdita de resposta a la situació que viu el conjunt de la Humanitat, amb l’emergència climàtica que amenaça i en què l’única possibilitat de subsistència és apostar per una vida sostenible.
Una iniciativa que retroalimenta allò que es fa, el que caldria fer i per on cal avançar. Una dinàmica interactiva que ofereix la plataforma «tcd».
Tomàs Carot Giner
0 Comments