Quadern de l’ornitòleg representa una metàfora de caire naturalista/expressionista respecte de l’observació de l’entramat social arran de la lectura de la premsa. Durant uns anys l’autor ha coŀleccionat aquelles notícies que, d’alguna manera, ens vergonyen com a éssers humans i les ha transformades en poemes, emprant l’artifici de la lírica amb diverses perspectives que varien el punt de vista des del qual es canta. Es tracta d’un llibre que posa el dit a la nafra d’una ètica sobre la conducta humana, trepitjant amb equilibri, i sovint amb amarga ironia, el llindar entre la denúncia i la misantropia. Parteix aquest vol del realisme —podria dir-se— brut, entre la violència i la tendresa, i conclou demanant l’oblit.
