Els versos de Guille Galván , com les lletres de Vetusta Morla , són textos d’anada i tornada . El lector inquiet va i ve , es submergeix entre les paraules, les fa seves, les deixa escapar, les reinventa i mentrestant atrapa una metàfora , una imatge i l’agafa fort per enllaçar significats . Aquí està la màgia de l’autor, en donar joc deixant-se veure però sense ser descobert.
Guille Galván
Susanna Inglada: Is This Desire? Quin impacte té el capitalisme en el desig, els cossos i les relacions de poder i entre homes i dones? L’exposició “Is This...
Per Josep Cartanyà Per sort, hi ha moltes persones que ens poden parlar amb propietat de les diverses formes que té la cultura d'expressar-se avui en dia...
Per Esther Celma «Amagar les emocions no és de valents ni de forts, només fa màscares i cuirasses»L’artista visual Marc Sellarès reivindica «un art que...
0 Comments