Aquest Sant Jordi, amb un peu encara al ressò de la Setmana Santa, hem sortit a viure el desig col·lectiu d’un país de lectors. El vídeo arrenca des del Balcó del Mediterrani i es deixa endur rambla avall, entre parades, roses, dracs i llibres, copsant l’ànima d’una festa que és tradició, mercat i miratge a parts iguals.
Hem enregistrat el batec del dia amb música, amb time-lapse, amb imatges que atrapen instants com si fossin papallones dins un llibre vell. Del matí al capvespre, hem retratat una Tarragona viva, entapissada de senyeres i somriures, com si res pogués aturar aquesta festa que celebra l’amor i la paraula escrita.
Però la realitat és més complexa: de cada 10 catalans, 4 no llegeixen mai. I, en canvi, en dies com avui, sembla que tothom tingui una cita amb la literatura. Sant Jordi és un bell autoengany. I potser precisament per això ens agrada tant.
Perquè, tot i les dades, tot i el núvol de crisi mundial que ens acompanya, aquest 23 d’abril ha lluït esplèndid. I hem tornat a veure llibres sota l’aixella, roses al pit, il·lusió als ulls. I en aquest gest senzill i quotidià, s’hi amaga la possibilitat d’un futur diferent.
📚 "Llibres, camins i dies donen saviesa a l’ésser humà", diu un proverbi àrab. I avui, tot passejant pel nostre Sant Jordi, hem volgut creure que encara som a temps. Que potser no serem una societat de lectors, però sí una societat que estima el que els llibres representen: memòria, bellesa, resistència.
Aquest vídeo és la nostra declaració d’amor. El nostre intent de fer més real el desig. El nostre brindis per un país on, malgrat tot, portar un llibre sota el braç és encara una forma d’amor.
