Per Esther Celma
Fotos: David Serra
Òscar Palazón, Quim Biendicho i Irene Almolda participen en el primer llançament de l'editorial empordanesa Cosa Nova 17488
L'editorial Cosa Nova 17488 de Cadaqués estrena la col·lecció 'Cartografia de l'estrany' amb el recull de contes per a adults 'Mapa I: Finestres', seleccionats per Ester Enrich Coma. Es tracta d'una edició molt cuidada de 196 pàgines, amb la finestra -real, metafòrica, simbòlica o somiada- com a fil conductor per a setze autors molt diversos que travessen la geografia de Catalunya, València i les Balears amb els seus particulars -i reivindicats- accents, un pes específic volgut d'escriptores i amb tres veus tarragonines.
Així, Óscar Palazón, Joaquim Biendicho i Irene Almolda Ardid obren la seva finestra al costat d'Anaïs Franquesa Griso, Javi Fernández, Àngels Castelló, Sílvia Alberich Castellanos, Caroline Mowatt, Jaume C. Pons Alorda, Roger Coch; Natàlia Cerezo, Eulàlia Canal, Jordi Llavina, Jordi Diu, Veronica Botelho Albuquerque i la mateixa Ester Enrich i redefineixen què és "estrany" en un exercici d'escriptura tant fresca com complicada.
"Per a mi, és molt més difícil el conte que la novel·la", revela Biendicho a Tarragona Cultura Digital, just abans de firmar `Mapa I: Finestres´ a la llibreria Abacus de Tarragona, un acte celebrat el dilluns 20 d'abril per escalfar motors a la diada de Sant Jordi.
Biendicho evoca: "Una novel·la és com una casa en què pots recórrer totes les habitacions, sortir al carrer i agafar una carretera si vols" però "al conte, tot passa a l'interior de la casa". L'escriptor tarragoní ha enllestit la seva última novel·la, però l'últim que ha publicat és el conte `Fer el pas´, una tragicomèdia intensa sobre un suïcida que pren la decisió de matar-se perquè no suporta la seva dona.
Curiosament, la primera obra publicada per Biendicho "també se centrava en un suïcida", però era tant primerenca que "va sortir a la revista de l'institut". Allò que l'obra sempre conté un trosset autèntic de l'autor resulta inquietant en aquest cas? Biendicho té clar que no i ho atribueix més aviat a somnis recurrents en què cau i a patir cert vertigen.
El conte d'Irene Almolda va ser publicat a la revista col·laborativa de relats i contes il·lustrats 'Narranació´i la mateixa publicació va recomanar l'autora tarragonina a l'editorial. "Va ser un cercle virtuós", explica Almolda, encara sorpresa. Es dona el cas que la responsable i coordinadora del recull, l'Ester Enrich, "és professora meva a l'Escola de Lletres". A vegades, el camí més curt no és la línia recta.
La finestra que obre Almolda, llicenciada en Dret, tècnica en Ensenyament, opositora, criant un fill amb el seu home, i malabarista del temps és "transitar pels diferents estats del dol".
El conte narra la història "d'una noia tancada a les fosques, no sap on és ni ningú sap com hi ha arribat. Ni ella", en una atmosfera de "la foscor més absoluta i terrible". Com totes les mares, té por que li passi alguna cosa al seu fill, però tampoc aquí, com el cas de Biendicho, s'ha arrencat un bocinet d'ella mateixa per abocar-lo al conte. Això sí, hi ha projectat el seu gust i afició "pel terror i la distopia".
Almolda se sent còmoda en el conte, tot i que li agradaria llançar-se a un projecte més llarg, però sense arribar a la novel·la perquè "em fa molt de respecte".
Aquestes dues veus tarragonines de la flamant antologia de contes es complementen més del que sembla ni ser-ne conscients. Al final, però, en la seva conversa esperant els primers lectors per a firmar-los-hi el llibre, s'adonen que probablement, la Irene era alumna de l'institut Martí i Franqués de Tarragona mentre el Joaquim era professor de Geografia i Història. El món és ple de finestres, però gairebé sempre és un mocador.
