L'Altra Editorial, Premi Documenta, 2024
En els contes d'aquest llibre descobrim una plena dedicació al llenguatge, a la història narrada.
L'autora para atenció als detalls, als gestos, als petits aconteixements i als grans.
Ens porta de la mà per situacions quotidianes i a l'hora extraodinàries.
El que més crida l'atenció és la relació que té amb els seus personatges. Hi ha una gran estima envers a
ells, i una condició d'apropar-nos a la seva realitat i autenticitat. Gairebé els podem sentir, veure i tocar.
“De petit, en Baloo, ja tenia un pél negre i espés, de carbó d'alzina”.
En Baloo és el gat, el moix, com també diu Zurrón, que dona títol al llibre. Ens parla d'ell al darrer conte
d'una forma càlida, familiar i tendre.
També ens parla d'un pis de paper com cortines d'aigua. Del cel que és un jardí enlaire gran com el bosc.
De n'Aina Maria que de petita havia volgut ser una falguera, per ser algú altre, o per brotar només amb
aigua i llum. Ens descobreix el poema d'un cactus que ha sobreviscut a la seva mort després d'haver estat
llençat a una paret de terra seca.
Al conte LÁ FORA, Zurrón ens parla del poder de les paraules:”Anava aprenent el nom de les coses i
aixó m'abstreia perquè tot sonava bé i les paraules eren noves i no evocaven res, només em deixava endur
per la seva sonoritat plaent”.
A UN GAT NEGRE AL JARDÍ, tot es mou per l'emoció. Els silencis, la melangia, la necessitat de
pertànyer i romandre en algun lloc, en els altres.
Per Vanessa Simonka
